Regularització de migrants: un debat europeu més enllà de l'habitatge

La realitat oculta darrere les crítiques a la regularització

En l'actual tauler polític europeu, la gestió migratòria s'ha convertit en una arma llancívola. Recentment, Espanya ha estat objecte de crítiques per part de sectors conservadors —incloent-hi figures de l'ultradreta global— a causa dels seus processos de regularització. Tanmateix, l'hemeroteca revela una realitat diferent: entre 1945 i 2024, els països de l'OCDE han implementat 159 programes d'aquest tipus sota governs de totes les tendències ideològiques.

El desajust estructural i el mercat laboral

La necessitat de regularitzar no respon a un capritx polític, sinó a un desajust entre l'oferta i la demanda laboral. Sectors com l'agricultura, la construcció o les cures depenen de mà d'obra estrangera que, en molts casos, roman en un llimb administratiu. Aquest fenomen impacta transversalment en la societat, afectant fins i tot l'estabilitat econòmica dels treballadors, que sovint s'enfronten a dificultats per accedir a un habitatge digne, ja sigui mitjançant un contracte de lloguer o la sol·licitud d'una hipoteca, a causa de la seva situació irregular.

"No es pot dir que les regularitzacions extraordinàries siguin necessàriament una política de governs d'esquerres perquè s'han donat sota governs de tots els colors", assenyala Blanca Garcés, investigadora del CIDOB.

Itàlia i Alemanya: enfocaments divergents

Resulta paradoxal que líders com Giorgia Meloni, a Itàlia, hagin criticat durament les polítiques espanyoles, quan el seu propi país ha recorregut històricament a regularitzacions massives, com la del 2002 sota el govern de Silvio Berlusconi. De fet, l'Executiu italià preveu obrir la porta a 500.000 extracomunitaris entre 2026 i 2028 a través dels seus decrets de fluxos.

D'altra banda, països com Alemanya han optat per vies més administratives, com el Chancen-Aufenthaltsrecht (dret d'oportunitat de residència). Aquest mecanisme busca resoldre situacions de "tolerància" prolongada, oferint un estatus provisional que permet als migrants integrar-se plenament en el mercat laboral i, eventualment, aspirar a una estabilitat residencial similar a la que analitzen mitjans com El ático de Ayuso: Dudas sobre la compraventa de una vivienda de lujo, on la seguretat jurídica és fonamental.

El mite de l'"efecte crida"

Un dels arguments més recurrents de la dreta europea és el suposat "efecte crida". No obstant això, l'evidència empírica analitzada per experts com Augusto Delkáder-Palacios suggereix que no existeix una relació clara entre la regularització i un augment desmesurat de la migració irregular. Les causes de la migració, subratlla la literatura acadèmica, responen a factors estructurals, econòmics i postcolonials molt més complexos que la simple expectativa d'una futura regularització.

En conclusió, la gestió de la migració requereix solucions pragmàtiques. Tal com es discuteix a La crisi migratòria i l'habitatge: la dreta europea contra Sánchez, l'ús polític d'aquest tema sovint ignora que la regularització, lluny de ser un problema, és una eina de normalització econòmica que permet integrar persones essencials per al teixit productiu europeu.

Fonts:

• elDiario.es, "De Italia a Alemania: cómo buena parte de Europa ha regularizado a migrantes pese a las actuales críticas a España".