L'àtic d'Ayuso: Dubtes sobre la compravenda d'un habitatge de luxe

El Polèmic Àtic de Chamberí: Un Costós Enigma per al Govern d'Ayuso

La Comunitat de Madrid es troba al centre de la polèmica després de l'adquisició i posterior posada a la venda d'un luxós àtic al barri de Chamberí. L'operació, que implica un desemborsament inicial de 6,3 milions d'euros i una venda projectada per 6,69 milions, ha aixecat nombroses preguntes sobre la transparència i la justificació dels fons públics emprats. La presidenta Isabel Díaz Ayuso ha evitat donar explicacions directes, delegant la responsabilitat a la seva Conselleria de Presidència.

Incerteses sobre la Justificació de la Compra

Una de les principals incògnites gira al voltant de la raó per la qual el Govern regional va optar per comprar aquest immoble de 485 metres quadrats (amb 200 metres de terrassa) com a seu provisional. Inicialment, es va argumentar que seria per traslladar personal a causa d'obres a la seu de Sol. Tanmateix, s'ha confirmat que l'immoble no pot tenir ús institucional i només és apte per a habitatge residencial. L'Ajuntament ha corroborat que no es va sol·licitar cap transformació d'ús.

A més, la decisió de comprar en lloc d'optar pel lloguer per a una necessitat temporal ha estat qüestionada, especialment considerant l'ampli patrimoni d'oficines disponibles de l'Administració. La falta d'informes previs que avalessin la compatibilitat d'ús i la decisió de compra, així com l'absència de detalls sobre les suposades obres fins setmanes després d'haver-se destapat el cas, afegeixen opacitat a l'operació.

Falta de Transparència en el Procés i la Venda

Els detalls sobre les obres, que inclouen un expedient de contractació negociat sense publicitat per 59.000 euros per al disseny del projecte, només es van publicar al portal de contractes de la Comunitat de Madrid setmanes després que esclatés la polèmica. El procés de licitació i execució de les obres, amb un pressupost estimat de 1.649.495 euros, encara està per definir en els seus terminis i abast.

La posterior decisió de vendre l'àtic, anunciada com una mesura per destinar els fons a la reconstrucció després dels incendis a la Sierra Oeste, també ha generat confusió. S'ha hagut d'admetre que l'assignació seria indirecta, depenent del tancament anual de l'empresa pública Planifica Madrid i de si la venda genera beneficis. L'operació de compravenda, signada a l'abril, va comptar amb una clàusula de confidencialitat exigida per la Comunitat de Madrid, la qual cosa limita encara més la fiscalització.

Reaccions i Accions Legals

L'oposició ha reaccionat amb fermesa. El PSOE ha presentat una denúncia davant la Fiscalia contra Planifica Madrid, sol·licitant la dimissió d'Ayuso. Per la seva banda, Más Madrid planeja acudir a la Justícia per obtenir informació sobre possibles delictes de malversació. Un advocat particular ja ha presentat una demanda davant el Tribunal de Comptes, exigint documentació detallada sobre l'adquisició, incloent-hi informes de taxació, memòries justificatives i acords del consell d'administració.

La ubicació de l'àtic, just davant de la casa familiar de la presidenta, és una altra de les grans incògnites no abordades pel Govern. La normativa municipal tampoc permetria la instal·lació d'oficines a la part més elevada de l'edifici. L'estratègia d'utilitzar una societat mercantil com Planifica Madrid, que opera sota el dret privat, redueix els controls habituals de l'Administració pública, una pràctica que, segons experts, intensifica l'exigència de justificació i transparència.

La Comunitat de Madrid, a través de la Conselleria de Presidència, considera que les explicacions estan "sobradament donades", però l'acumulació d'interrogants i les accions legals en curs suggereixen que el cas de l'àtic de Chamberí està lluny de resoldre's. La venda s'ha licitat amb un preu de sortida superior al de compra, sumant una altra variable a aquest complex escenari immobiliari i d'habitatge públic. La falta de claredat sobre els motius i el procés d'aquesta transacció posa de manifest la necessitat d'una major rendició de comptes en l'ús dels recursos públics, fins i tot quan es busca evitar la hipoteca de fons futurs.

Fonts:

• elDiario.es