La UCO qüestiona el codi ètic de Quirón i l'habitatge de luxe

El codi ètic sota la lupa: sospites sobre la parella d'Ayuso

El recent informe de la Unidad Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil ha posat en el punt de mira les relacions comercials entre Alberto González Amador, parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, i alts directius del gegant sanitari Quirón. La investigació suggereix que aquestes pràctiques podrien contravenir directament l'estricte codi ètic de la companyia, que prohibeix explícitament qualsevol indici de corrupció o conflicte d'interessos.

El document destaca la figura de Fernando Camino, president de Quirón Prevención, la relació del qual amb González Amador ha estat objecte d'escrutini després de descobrir-se operacions econòmiques de dubtosa justificació. Mentre la ciutadania s'enfronta a una crisi d'habitatge on l'accés a un lloguer digne o a una hipoteca assequible és cada vegada més difícil, els ingressos de la parella d'Ayuso es van multiplicar per set després d'iniciar la seva relació sentimental, assolint els 4,4 milions d'euros entre 2021 i 2023.

Un entramat d'operacions opaques

La compra d'empreses sense valor

La UCO assenyala una operació cridanera: el pagament de mig milió d'euros per part de González Amador per una empresa, Círculo Belleza SL, que mancava d'actius reals i que estava formalment a nom de l'esposa de Fernando Camino. Aquest moviment es va produir poc després que l'empresari obtingués una comissió de 2 milions d'euros per intermediar en la venda de mascaretes, una operació que la Fiscalia investiga com un possible cas de suborn.

“Rebutgem totes les formes de corrupció i no participem en tals activitats. Evitem totes les situacions en les quals pugui sorgir el més mínim indici de corrupció”, resa el codi de conducta de Quirón.

Identitats falses i contractes estratègics

La investigació ha destapat que el grup sanitari va arribar a proporcionar a González Amador una identitat falsa en la seva intranet corporativa, sota el nom d'“Alberto Burnet González”, definint-lo com a “director” de projectes. Aquesta pràctica xoca frontalment amb la narrativa que l'empresari actuava únicament com a proveïdor extern. A més, la UCO ha trobat contractes d'“assessorament” entre les empreses d'ambdós que, segons l'Agència Tributària, incloïen treballs impossibles de realitzar per l'estructura de les firmes involucrades.

Conclusió

La disparitat entre els valors corporatius declarats per Quirón i la realitat operativa revelada per la Guàrdia Civil planteja seriosos dubtes sobre la transparència en el sector privat. Mentre el debat sobre l'impacte de la gestió de recursos públics i privats afecta directament la qualitat de vida dels ciutadans —com s'analitza en profunditat a La brecha en la conciliación: el impacto en la vivienda y el empleo—, aquest cas subratlla la necessitat d'un major control sobre les relacions entre proveïdors i directius de grans corporacions.

Font: elDiario.es