La metamorfosi del PP davant Hongria: del suport a Orbán a la crítica

Un canvi de postura sota l'escrutini públic

La recent derrota electoral de Viktor Orbán a Hongria, que posa fi a 16 anys d'hegemonia del partit Fidesz, ha desencadenat una notable metamorfosi en la narrativa del Partit Popular (PP) espanyol. El que durant anys va ser una aliança estratègica i una relació de mútua conveniència, avui s'ha transformat en un discurs crític on els populars equiparen l'hongarès amb el populisme il·liberal.

No obstant això, aquesta nova postura contrasta fortament amb l'historial de suport que el PP va oferir a Orbán quan aquest encara era una peça clau dins del Partit Popular Europeu (PPE). L'estratègia actual de Gènova 13, que busca utilitzar la figura d'Orbán per desgastar el govern de Pedro Sánchez, ignora deliberadament un passat marcat per l'abstenció i el suport directe.

L'historial de complicitat a Europa

Durant anys, el PP espanyol va evitar posicionar-se contra les mesures autoritàries de Budapest. El 2018, l'aleshores líder del PP, Pablo Casado, justificava aquest suport al·legant que Hongria havia estat un aliat fidel en la qüestió del procés independentista català. Aquesta postura es va mantenir fins i tot quan el gir autoritari d'Orbán es va fer evident.

"El Partit Popular Europeu té molt present que Hongria, quan Espanya ha sol·licitat suport a l'hora d'encarar el procés independentista, sempre ha estat amb Espanya", Pablo Casado (2018).

La crisi de l'estat de dret

Quan el Parlament hongarès va aprovar governar per decret de forma indefinida sota l'excusa de la pandèmia, Casado es va negar a signar la carta que tretze partits conservadors europeus més van enviar exigint l'expulsió de Fidesz. El patró es va repetir en votacions clau sobre l'Estat de Dret, on el PP espanyol va optar per abstenir-se o votar en contra de sancionar el govern hongarès, fins i tot quan la resta dels seus socis europeus demanaven redoblar la pressió.

Les conseqüències socials d'un model controvertit

El control d'Orbán no només es va limitar a la retòrica política, sinó que va permear en l'estructura social del país. La gestió de recursos fonamentals, com l'accés a l'**habitatge**, es va convertir en una eina de control electoral. En un context on la incertesa econòmica afecta els ciutadans, l'accés a una hipoteca o les polítiques de lloguer van ser manipulades per consolidar una base de votants dependent de l'Estat.

Les votacions a l'Eurocambra, on el PP espanyol es va fragmentar en múltiples ocasions —entre vots en contra, abstencions i absències—, demostren la incomoditat d'una formació que avui intenta esborrar el seu passat. La realitat és que, mentre els valors democràtics europeus estaven en joc, el PP espanyol va prioritzar la lleialtat partidista sobre la integritat de les institucions comunitàries.

Conclusió

El final de l'era Orbán no només marca un punt d'inflexió per a Hongria, sinó que posa de manifest les contradiccions de la dreta espanyola. La transició de "bons amics" a crítics ferotges suggereix que la coherència política ha estat sacrificada en favor de la conjuntura electoral, deixant una ombra sobre el compromís real del PP amb els valors fundacionals de la democràcia europea.

---

Font: elDiario.es