Gastarbeiter: quan els espanyols van patir l'estigma i la vivenda

De l'exili laboral a la xenofòbia: el mirall europeu

Durant la dècada dels 60, prop de 3,5 milions d'espanyols van emigrar cap al cor d'Europa. Sota la figura del Gastarbeiter o "treballador convidat", van ser peces clau en la reconstrucció industrial d'Alemanya, Suïssa i França. Tanmateix, aquest flux migratori va estar marcat pel rebuig. Mitjans de l'època, com Der Spiegel, propagaven clixés que avui ressonen amb inquietant familiaritat: se'ls titllava de "bruts", es qüestionava la seva moralitat i se'ls assenyalava com una amenaça per a la seguretat i l'ocupació local.

La crisi de la vivenda com a arma llancívola

La integració d'aquests treballadors va ser precària, especialment pel que fa a la vivenda. Molts van ser confinats en barracons o edificis degradats on l'accés al lloguer era una odissea marcada per la discriminació. De la mateixa manera que passa avui a Espanya, on la falta d'una política habitacional efectiva alimenta el discurs de l'odi, els espanyols d'aleshores patien el rebuig de propietaris que evitaven llogar-los immobles sota prejudicis xenòfobs. Aquesta tensió social, que avui es manifesta en la dificultat d'accedir a una hipoteca o un arrendament digne, ha estat històricament un brou de cultiu per a l'exclusió.

“Els veien morens, sorollosos... Hi havia recel i una certa segregació de facto, en els allotjaments però també en llocs socials”, explica Carlos Sanz, historiador de la Universidad Complutense.

La "prioritat nacional" i la memòria selectiva

Avui, formacions com Vox i sectors del PP han rescatat el concepte de "prioritat nacional", vinculant la immigració amb la degradació dels serveis públics i la seguretat. Aquest discurs ignora que, en els anys 60, van ser els espanyols els qui van ocupar aquest lloc d'"estranger no desitjat" a Europa. La diferència actual rau en la velocitat amb què les xarxes socials propaguen notícies falses; en els primers deu mesos de 2025, l'organisme Oberaxe va detectar més de 740.000 missatges d'odi.

La crisi del petroli de 1973 va ser el punt d'inflexió on la tolerància europea es va trencar, similar a les tensions que avui es viuen al voltant de la manifestación histórica en València: la crisis educativa y la vivienda. La precarietat econòmica, lluny de ser causada pel migrant, és un símptoma de falles estructurals en la gestió política.

Conclusió: hem après del passat?

La història dels Gastarbeiter no hauria de ser només un capítol en els llibres de text, sinó un mirall per a la societat actual. Mentre Espanya transita cap a una necessitat imperiosa de mà d'obra en sectors com l'hostaleria, el debat polític sembla estancat en l'estigmatització del nouvingut. Com assenyalen experts com Joaquín Riera, la discriminació del passat es basava en la idea del "robatori d'ocupació", un mite que avui, en un mercat laboral que reclama treballadors, s'ha transformat en un atac directe als drets socials bàsics d'aquells que arriben al nostre país.