El racisme de la “prioritat nacional” i l’accés a l’habitatge

L'oblit històric davant la immigració

La història d'Espanya està marcada per les maletes de cartró. Entre 1950 i 1975, Extremadura va veure partir gairebé la meitat de la seva població cap a les zones industrials del nord i l'estranger. Aquells emigrants van ser els «sense papers» del seu temps: perseguits, interrogats i, en molts casos, retornats als seus pobles per les autoritats franquistes. Avui, sembla que la memòria històrica ha fallat, i la retòrica política torna a assenyalar el nouvingut com el boc expiatori dels problemes estructurals.

El parany de la “prioritat nacional”

El recent acord de govern a Extremadura entre el Partido Popular i Vox ha introduït un concepte perillós: la “prioritat nacional”. Sota aquesta premissa, es pretén que els immigrants tinguin un accés limitat a prestacions i recursos públics enfront dels ciutadans espanyols. Tanmateix, aquesta proposta s'enfronta a una realitat jurídica i social innegable: la discriminació per origen és contrària al marc legal vigent.

L'impacte en l'accés a l'habitatge

Més enllà de la propaganda, l'acord amaga mesures concretes que afecten directament sectors vulnerables. L'estratègia consisteix a endurir els requisits d'empadronament per accedir a polítiques d'habitatge protegit, exigint anys de residència que exclouen de facto gran part de la població immigrant. Com es detalla a El pacto en Extremadura y el debate sobre la vivienda y la ley, aquestes traves administratives busquen restringir l'accés tant al lloguer social com a la possibilitat d'una hipoteca o compravenda protegida.

"No cal posar 'els espanyols primer' en aquest nou requisit legal, però l'objectiu és el que és: deixar fora els immigrants de les polítiques públiques d'habitatge."

Per què és una estratègia ineficaç?

La insistència en aquestes polítiques xoca amb dos murs infranquejables:

1. Legalitat: Les lleis estatals d'estrangeria i els drets fonamentals impedeixen una discriminació directa en serveis bàsics com la sanitat o els drets socials fonamentals.
2. Realitat demogràfica: En regions com Extremadura, on la població estrangera és minoritària (tot just el 4,7%), l'arribada de nous residents és, en realitat, un motor necessari per evitar la despoblació total.

Conclusió: la lliçó que oblidem

El mecanisme és un cicle repetitiu: culpar l'últim a arribar per no afrontar les mancances del sistema. En lloc de fomentar la cohesió social, s'aixequen murs burocràtics que no resolen la falta d'habitatge ni milloren l'economia. Recordar que, fa tot just unes dècades, els espanyols ocupaven aquest mateix lloc a Europa, hauria de ser suficient per abandonar el camí del racisme institucional i apostar per polítiques d'integració real.