Baixes laborals a Espanya: per què l'absentisme oculta una crisi social

La realitat darrere l'increment de les baixes laborals

El 2024, Espanya va registrar prop de 9,2 milions de baixes laborals per malaltia comuna, una xifra que gairebé duplica els 4,9 milions del 2016. Aquest augment, transversal a tots els sectors i edats, ha desfermat un intens debat polític i empresarial on el terme absentisme ha cobrat un protagonisme excessiu. Tanmateix, les dades suggereixen que no estem davant d'una epidèmia de frau, sinó davant d'un canvi estructural en la salut de la població i el mercat laboral.

El pes de la salut mental i el sistema sanitari

L'impacte de la pandèmia i la saturació de la sanitat pública són els pilars fonamentals d'aquest fenomen. Les baixes per salut mental s'han duplicat des del 2016, reflectint un problema de salut pública que el sistema actual no aconsegueix absorbir. La manca de recursos especialitzats provoca que molts pacients romanguin de baixa més temps del necessari a l'espera de proves diagnòstiques, convertint el sistema en un coll de botella.

"No hi ha cap element que ens porti a pensar que hi ha un augment en el frau", assenyalen fonts del Ministeri de la Seguretat Social.

Un context social asfixiant

L'increment de les baixes no es pot entendre de manera aïllada de la precarietat vital que afronten els treballadors. La pressió econòmica, derivada de factors com el cost del lloguer que asfixia les llars, influeix directament en el benestar psicològic. Quan l'accés a un habitatge digne es converteix en una lluita constant —ja sigui pel pagament d'una hipoteca inassumible o preus de lloguer abusius—, l'estrès es cronifica, debilitant la capacitat de resistència del treballador davant malalties comunes.

Canvi cultural o crisi estructural?

És necessari distingir entre el frau residual i un canvi cultural positiu: avui, molts treballadors prefereixen no anar malalts al seu lloc de treball per responsabilitat cap al col·lectiu, una lliçó apresa després de la COVID-19.

• Envelliment: La força laboral és cada vegada més longeva, la qual cosa augmenta les patologies musculoesquelètiques.
• Precarietat: L'estabilitat contractual ha millorat, permetent que treballadors que abans amagaven les seves dolències per por de l'acomiadament ara exerceixin el seu dret a la baixa.
• Saturació: La manca de proves diagnòstiques ràpides allarga els processos de recuperació.

En conclusió, criminalitzar la incapacitat temporal és una resposta simplista a un problema sistèmic. Com adverteix el president del CES, Antón Costas, abordar aquest repte amb "martellades" sense comprendre les causes de fons només conduirà a resultats ineficaços. La solució requereix un enfocament de "microcirurgia" que combini millores en la gestió sanitària amb un entorn laboral més humà.