Brussel·les insta Espanya a reequilibrar la despesa i potenciar l'habitatge

Un nou enfocament per a la despesa social

La Comissió Europea ha posat sobre la taula un debat necessari i complex per a l'economia espanyola: la urgència de reequilibrar la despesa pública intergeneracional. En el seu darrer informe sobre recomanacions econòmiques, Brussel·les subratlla que, encara que les pensions han garantit l'estabilitat de la gent gran, el model actual descuida les necessitats urgents de les noves generacions. L'organisme adverteix que és imperatiu orientar els recursos cap a l'educació, l'ocupació i, fonamentalment, l'habitatge, un sector que s'ha consolidat com un dels reptes estructurals més grans del país.

El repte de l'habitatge i la bretxa social

L'informe és contundent respecte a l'accés a una residència digna. Amb una oferta d'habitatge social que representa menys del 2% del parc total —davant d'una mitjana europea del 7%—, Espanya pateix colls d'ampolla severs a causa de l'escassetat de sòl edificable i la lentitud administrativa. Aquesta mancança pressiona tant el preu del lloguer com les condicions d'accés a una hipoteca, perpetuant un cercle d'exclusió social que afecta especialment els joves, els quals s'enfronten a una taxa de pobresa infantil i juvenil preocupant.

"Espanya gasta moltíssim en partides com les pensions, que no beneficien particularment les noves generacions. Cal pensar en una despesa més orientada als joves", assenyalen fonts de la Comissió Europea.

La dependència fiscal del treball

Un altre dels punts crítics assenyalats per Brussel·les és la creixent dependència de la tributació del treball. En l'última dècada, l'increment de la recaptació fiscal ha recaigut en un 90% sobre les rendes del treball, a causa en gran mesura de la falta d'indexació dels trams de l'IRPF i a l'augment de les cotitzacions a la Seguretat Social.

Per corregir aquest desequilibri, la Comissió suggereix revisar els impostos sobre el consum. Brussel·les destaca específicament l'IVA de l'hostaleria, que manté un tipus reduït del 10% davant del 21% general. Segons els càlculs de la Comissió, equiparar aquest impost podria suposar un ingrés addicional de fins a 7.000 milions d'euros per a les arques públiques, alleujant la pressió sobre els salaris.

Perspectives econòmiques i regles de despesa

Malgrat aquestes advertències, Espanya es posiciona com l'únic país europeu amb una previsió de creixement a l'alça, assolint un 2,4% per al 2026. No obstant això, el compliment de les regles fiscals serà clau. Si bé l'Executiu espanyol confia en la flexibilitat de la clàusula de defensa i les inversions en energia per ajustar els seus comptes, Brussel·les insisteix en la necessitat de respectar les taxes màximes de creixement de la despesa neta per evitar desviacions pressupostàries que comprometin l'estabilitat a llarg termini.

Conclusió

El missatge de Brussel·les és clar: Espanya ha de transitar cap a un model que no només asseguri el benestar present, sinó que construeixi una xarxa de seguretat per al futur. La combinació d'una reforma en la política d'habitatge i una reconfiguració de la càrrega fiscal és, a parer de la Comissió, el camí per reduir les desigualtats persistents i millorar la competitivitat del país.